El maquillatge és una obra molt delicada i filigrana. Requereix molta atenció, imaginació i no pas creativitat. Al cap i a la fi, totes som noies individuals i fins i tot el mateix maquillatge ens mirarà d’una altra manera. Per tant, hi ha gent com els maquillistes. De seguida veuen allò que cal subratllar, ressaltar o, a la inversa, ocultar. Però no totes les noies ens podem permetre el luxe d’anar a una maquilladora. Sobretot si apliquem maquillatge diàriament, sense pensar realment en aquest ritual.
En aquest article no parlarem de maquillatge quotidià i senzill, sinó dels diferents maquillatges que les nenes s’han elaborat per a ells mateixos des dels anys vint.
Maquillatge dels anys vint
Les noies dels anys vint, sense excepció, van intentar ressaltar els seus ulls. Bàsicament es distingien per ombres negres i fosques, la majoria de les quals es van pintar al llarg del racó interior del segle. En lloc de les ombres, les noies utilitzaven vaselina, fregant-se les parpelles. Després van fer un espectacle amb llapis i tinta, on destacaven amb audàcia els seus ulls.
El rostre solia ser blanc amb pols i els llavis eren pintats amb pintallavis foscos i cirerers, donant-los la forma d’arc.
1930 Maquillatge
El maquillatge als anys 30 ha canviat en una direcció més suau i graciosa que als anys vint. Les nenes d'aquella època van començar a utilitzar un suau rosat i un rubor de préssec, així com uns llavis bells amb un llapis. En popularitat, els pintallavis eren de color rosa clar, préssec i gerd.
Els ulls es posaven de relleu amb un delineador estret, però de vegades es cerraven celles fins a una franja minúscula, que estava molt de moda en aquell moment.
Maquillatge dels anys quaranta
Als anys quaranta, a les noies els agradava ressaltar els pòmuls amb un rubor vermellós. Sovint s’apropaven les celles a les naturals i les pestanyes sempre es componien en diverses capes de rimel. Es subratllen els ullals amb delineador d’ulls, sovint utilitzant tons grisos i marrons.
Aleshores, les noies tenien moda, posant per sobre de la cantonada dreta dels llavis posa un punt negre, un talp. Però els llavis sempre destaquen amb pintallavis brillants i escarlats.
Maquillatge dels anys 1950
El 1950, el món era una actriu super popular, Merlin Monroe. I moltes noies volien ser com un símbol sexual i sovint es maquillaven al seu estil. El maquillatge d'estil monroe es distingia per les celles distingides amb un trencament característic. Els llavis sempre s’han pintat en diverses capes de pintallavis per donar-los una gran sensualitat.
Ombra dels ulls, aplicada des de la cantonada de l’ull en un to marró, i sobre la parla de la parpella en moviment. La parpella superior en aquest cas estava dibuixada amb llapis negre, i la inferior marró.
Maquillatge dels anys 60
Com abans, es va apreciar un rostre brillant i gairebé blanc de neu en el maquillatge. Es permetia el blush, però no en colors vius. Als anys seixanta, el maquillatge es va reduir a una forma més natural. El més important en aquell moment era ressaltar els ulls amb les fletxes. Podrien ser de diferents formes i gruixos, però el principal és ser simètric.
En la tendència es van tenir en compte les tonalitats amb una tonalitat perlada, però els llavis no es van ressaltar amb pintallavis brillants, beix, préssec o rosa pàl·lid.
Maquillatge dels anys 70
Es van apreciar sobretot en un maquillatge tan ampli i celles arrufades. La cara en aquell moment intentava no emmascarar-se, deixant un color natural. Es van destacar els ulls amb tons verds, blaus, vermells o fins i tot grocs brillants, pestanyes densament denses.
Es va apreciar el pintallavis brillant, fosc i fins i tot negre. És cert que també hi havia aquelles noies que preferien tons més pastel.
Maquillatge dels anys 80
El maquillatge als anys 80, es tracta d’una extravagància de colors. Les nenes absolutament no es van desaprofitar en aquell moment, barrejant ombres blaves i grogues brillants entre elles, directament amb elles, dibuixant el delineador d’ulls a la parpella inferior o superior. I com més ombres eren brillants, més bonic es considerava.
Es deixaven les celles, una banda ampla, destacant de color fosc. Però els llavis estaven pintats amb pintallavis o taronja.
Maquillatge dels anys 90
El maquillatge als anys 90 no era gaire diferent al maquillatge als anys 80. Però la tempestuosa extravagància de colors, encara va començar a esvair-se gradualment. Algunes noies encara practicaven l'estil "Grunge", destacant els seus ulls amb fletxes negres i tons brillants i vistosos.
Però molts van començar a canviar-se per un aspecte més minimalista del maquillatge. Bàsicament, els pòmuls es distingien bé en el maquillatge, destacant els llavis d’un color brillant.
Maquillatge dels anys 2000
Sovint s’utilitzaven tons d’argent en aquest maquillatge, i les parpelles mateixes eren destacades per una fina tira de llapis. A la cara se li donava una gelada ombra, i els llavis eren sovint pintats amb els colors naturals del pintallavis.
En lloc de pintallavis, les noies també van triar el lustre dels llavis. I sovint en el maquillatge s’utilitzen guspires.
Maquillatge 2010
El maquillatge del 2010 no és gaire diferent del nostre maquillatge modern. El 2010, el maquillatge dels ulls fumats era molt popular. També es va posar de moda un delineador de colors brillant. Com ara el violeta, el negre i el blau.
Amb l’ajut del rimel, van començar a centrar-se més en les pestanyes inferiors, i a les parpelles van començar a aplicar tons d’ombres o maons vermells. La solució de moda era aplicar ombres platejades als racons interiors dels ulls, i a les exteriors fosques. El pintallavis emprat variat. Des de tons clars i esvaits, fins a tons vermells i intensament brillants.
